LA MOCAORÁ

La tradició de la mocaorà es remunta al segle XVIII, quan els Decrets de Nova Planta van prohibir les festes que celebraven l'entrada de Jaime I a València.

Com a resposta a la prohibició borbònica, els forners van començar a elaborar uns dolços de massapà que representaven els coets que ja no es podien fer sonar. Són els anomenats piuleta i tronador.

Juntament amb la piuleta i el tronador també es fabricaven petites fruites i hortalisses, que segons la creença popular feien referència tant a la fertilitat de l'Horta de València, com a les hortalisses que els moros van regalar a la reina Donya Violante d'Hongria (esposa de Jaime I).

La mocaora   es regala (l'home a la dona) embolicada en un mocador de coll el dia de Sant Donís, que se celebra el 9 d’Octubre, dia de la Comunitat Valenciana.

  
"la mocadorà". es un mocador de seda que s'omple dels dolços anteriorment citats. Les quatre puntes del mocador es nuen, donant-li forma de borsa. Aquest present es regala a les dones en senyal d'amor i afecte. Cal considerar que a València, el dia dels enamorats és el 9 d'Octubre, dia de Sant Dionis. Aquest costum ve des del mateix dia de la conquesta de la ciutat, en què les dones de València, regalaven als conqueridors fruites fresques embolicades en mocadors rústics.