PALABROTAS ( TACOS )

El lenguaje soez es un conjunto de formas lingüísticas consideradas por toda la comunidad lingüística o parte de la misma como formas indecentes, inapropiadas, groseras u ofensivas. Qué constituye lenguajes soez y qué no, es una convención cultural y solo puede ser definido dentro del nivelémico de las ciencias sociales. Generalmente se utilizan en el lenguaje soez expresiones sobre lo que en la sociedad es sagrado (religión, familia) o sobre lo que se considere tabú (sexo, partes del cuerpo, escatología) o bien expresiones que exacerben descripciones personales (insultos).

Entre los miles de visitantes angloparlantes que llegan a España, la inmensa mayoría no conoce más que unas pocas palabras en nuestra lengua. Y les parece suficiente. Aunque sin duda, las primeras que aprendemos en otro idioma son las malas palabras.

En alguna oportunidad hablamos sobre la experiencia repetida hasta el hartazgo de encontrarte por las calles españolas con turistas que sólo hablan inglés y que confunden el español con el italiano en una mezcla nacida de unas pocas clases de español para viajeros. Una situación que en casi todos los casos se resuelve rescatando con buena voluntad nuestros conocimientos de la lengua de Shakespeare.

Halloween

Halloween también conocido como Noche de Brujas o Noche de Difuntos, es una fiesta de origen celta que se celebra principalmente en los Estados Unidos, Canadá, Irlanda, el Reino Unidoy en países no anglosajones como Colombia, España, México y en menor medida en Centroamérica en la noche del 31 de octubre. Tiene origen en la festividad celta del Samhain y la festividad cristiana del Día de Todos los Santos. En gran parte, es una celebración secular aunque algunos consideran que posee un trasfondo religioso. Los inmigrantes irlandeses transmitieron versiones de la tradición a América del Norte durante la Gran hambruna irlandesa de 1840.¹

El día se asocia a menudo con los colores naranja, negro y morado y está fuertemente ligado a símbolos como la Jack-o'-lantern. Las actividades típicas de Halloween son el famoso truco o trato y las fiestas de disfraces, además de las hogueras, la visita decasas encantadas, las bromas, la lectura de historias de miedo y el visionado de películas de terror.

LA MOCAORÁ

La tradició de la mocaorà es remunta al segle XVIII, quan els Decrets de Nova Planta van prohibir les festes que celebraven l'entrada de Jaime I a València.

Com a resposta a la prohibició borbònica, els forners van començar a elaborar uns dolços de massapà que representaven els coets que ja no es podien fer sonar. Són els anomenats piuleta i tronador.

Juntament amb la piuleta i el tronador també es fabricaven petites fruites i hortalisses, que segons la creença popular feien referència tant a la fertilitat de l'Horta de València, com a les hortalisses que els moros van regalar a la reina Donya Violante d'Hongria (esposa de Jaime I).

La mocaora   es regala (l'home a la dona) embolicada en un mocador de coll el dia de Sant Donís, que se celebra el 9 d’Octubre, dia de la Comunitat Valenciana.

  
"la mocadorà". es un mocador de seda que s'omple dels dolços anteriorment citats. Les quatre puntes del mocador es nuen, donant-li forma de borsa. Aquest present es regala a les dones en senyal d'amor i afecte. Cal considerar que a València, el dia dels enamorats és el 9 d'Octubre, dia de Sant Dionis. Aquest costum ve des del mateix dia de la conquesta de la ciutat, en què les dones de València, regalaven als conqueridors fruites fresques embolicades en mocadors rústics.  

LA FESTA DEL 9 D ' OCTUBRE

El 9 d'Octubre se celebra el dia de la Comunitat Valenciana, ja que el 9 d'Octubre de 1238, Jaime I el Conqueridor va fer la seua entrada a València, després dels pactes realitzats amb rei musulmà de València Abul Djumayl Zayyan el 28 de setembre de 1238, per a la capitulació de la ciutat. Era el dia de "Sant Dionis" (Sant Dionisio), que para mes senyals va ser bisbe d'Atenes.

El 23 d'abril d'1.238, Jaime I va ocupar el Grau de València i va establir la seua caserna general en Russafa preparant la presa de València. Dies abans del nou d'octubre, els musulmans de la ciutat de València, van desplegar la "senyal del rei" (La Senyera) sobre les muralles de València en senyal de rendició i desitjos de capitulació. El 9 d'Octubre Jaime I va fer la seua entrada triomfal a València. Aquesta data mai va ser oblidada i es va començar a festejar a partir del primer centenari (any 1338).
"E quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del vacal, e encreçam nos ves l'orient, e ploram de nostres uyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta" (Jaume I, el Conqueridor)  

Durant el segle XV la festa va adquirir caràcter mes sorollós i festiu, des dels terrats es llançaven "triquitraques", "piuletes" i "tronadors". Amb el pas del temps la festa va ser a mes i juntament amb l'increment del tret de petards, es va començar a consumir productes del camp, com a olives, xufles, ametlles, pinyons etc.

Però després de la Guerra de Successió, Felipe V va suprimir els Furs de València i va prohibir les celebracions del dia de Sant Dionis. Per sortejar la prohibició els valencians i més concretament els confiteros van començar a elaborar "les piuletes" i "tronadors" i les fruites, en mazapan, costum que ha arribat fins als nostres dies.